dijous, 21 d’abril del 2011

Anticipar

Anticipar, anticipar, anticipar...

Aquesta és una màxima vital! És important ANTICIPAR totes les activitats que fem als infants amb pluridiscapacitat.

Explicar què farem o què es farà abans de fer-ho, i cal dir-ho tant oralment com amb signes (del llenguatge de Signes), i si podem, facilitar als infants altres elements que els permetin saber què passarà: donar el pitet perquè el toquin, ensenyar el plat i que l'olorin (alhora que diem que van a menjar i diem què menjaran), donar una pinta abans de pentinar, donar la roba abans de vestir, mullar una mà (per exemple) abans de començar la dutxa...

D'aquesta manera facilitem que l'infant sàpiga que passarà, s'hi pugui anticipar i preparar-se.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Mi pie izquierdo

Una monitora de la llar m'ha recomanat la pel·lícula "Mi pie izquierdo", és una bona peli.

Està basada en fets reals i va guanyar 2 Oscars. Parla de Christy Brown, una persona que tenia paràlisis cerebral. Tenia un bon control sobre la mobilitat del seu peru esquerre. Amb la seva força de voluntat i el suport de la seva mare, aconsegueix relacionar-se amb els altres, escriure (va escriure una autobiografia)i pintar.

Si teniu una estona, mireu-la!

La medicació

Tots els infants de la llar prenen medicació diàriament.

Tenen un bon sistema muntat: a la cuina (fora de l'abast dels nens) tenen una caixa amb blisters personalitzats que els hi prepara una farmàcia de la rodalia, en el blíster hi ha la medicació preparada per a cada presa (matí, migdia, tarda i nit) per cada dia de la setmana. Si en alguna presa l'infant no pren medicació, aquell espai està buit. Dalt el blíster, hi ha marcada la medicació que no hi és (xarops, gotes...); la guia d'aquesta medicació està enganxat a l'armari amb el nom de cada infant i la seva medicació.

La persona que dóna el menjar a cada infant (esmorzar, dinar, berenar o sopar), és el responsable d'administrar-li la medicació. Quan jo dono el menjar a algun nen, demano ajuda a alguna monitora per a la medicació. A l'acabar cada torn, registren la medicació donada a cada infant i qui li ha administrat.

Mi hermanito de la luna

Hola!

Hi ha un vídeo preciós a http://fundacionorange.es/comunicados/2008/petitfrere.asp

Un pare ha fet un curt sobre el seu fill amb autisme, la germana gran (d'uns 4 anys) explica com és el seu germà des de la innocència de la infància, explicant el dia a dia, les dificultats, com si vol comunicar...

Un vídeo preciós!

dilluns, 11 d’abril del 2011

Vida diària

Hola!

Al centre de pràctiques hi vaig dos dies: dijous i dissabte. Així puc observar les diferents rutines que hi ha en la vida diària. A més, durant una setmana hi he anat totes les tardes laborables. Les rutines dels dies d'escola estan força marcades i són:
- Llevar-se, esmorzar i marxar cap a escola.
- Tornar a la llar i berenar.
- A la tarda hi ha diferents activitats de lleure: mirar la TV, escoltar música... Dimecres ve un terapeuta i la majoria d'usuaris fan musicoteràpia. Dimarts i dijous sol venir la fisioterapeuta. I alguns infants passen alguna tarda amb la família.
- Sopar, rentar dents i a dormir.

El cap de setmana la rutina varia una mica. Alguns usuaris passen el cap de setmana amb la família (tot sencer o algun dia, a vegades hi van un cap de setmana al mes).

Els que es queden a la llar segueixen bastant la rutina dels dies de diari però, depenent del dia que faci, es decideix fer una activitat exterior o altra. A vegades és un passeig pels voltant de la casa, o estar al jardí, o fer una petita excursió a algun lloc a prop de la casa. Si fa mal dia, es fan activitats al pis com: mirar una pel·lícula, massatges, escoltar contes...

Quan vingui el bon temps, s'aprofitarà que al jardí hi ha una piscina adaptada. Si arriba per una rampa, la fondària de la piscina no cobreix, ja que la part més fonda arriba a la cintura.

dijous, 7 d’abril del 2011

Mobilitzacions

Hola!

En el Centre, sovint s'han de fer mobilitzacions (passar un nen de la cadira de rodes al llit, o a la camilla de la dutxa, o al sofà, o...). La llar disposa d'una grua per tal de fer els canvis amb seguretat, tant per l'infant com per les monitores. Per a la M. sempre s'utilitza la grua. Amb els altres, a vegades es fa entre dues persones; tot i que la fisio ha comentat que l'ús de la grua s'haurà de fer extensiu a tots els infants que ho requereixin. Per sort, alguns dels llits ho permeten i es podrà fer bé el canvi.