Hola!
Alguns dissabtes m'han demanat que vagi al parc de la urbanització; aquestes breus sortides s'han fet amb monitores i alguns infants, habitualment una monitora per infant, més el S que es desplaça de manera totalment autònoma.
Generalment m'he encarregat de la M, així li he anat oferint conversa durant el camí. La velocitat de la cadira de rodes (recordeu que la té elèctrica) és regulable, i li regulo a petició seva. Quan ve una pendent pronunciada, la M em demana que porti jo la cadira, ja que una vegada va caure i ha agafat por. Aquestes situacions van molt bé, ja que així ella pot practicar el conduir la cadira. Quan es desvia de la ruta que seguim (anar al costat de la vorera, tots junts) li comento i, si veig que li costa, li ofereixo indicacions per tal d'ajudar-la. Evito portar jo la cadira per tal que ho faci ella, tot i que a vegades ho demana.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fase 2 pràctiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fase 2 pràctiques. Mostrar tots els missatges
diumenge, 29 de maig del 2011
Rutines: els àpats
Hola!
La llar té unes rutines molt pautades, vaig parlar-ne en un dels primers posts, per tant no em repetiré.
Volia parlar de la rutina dels àpats. La meitat dels usuaris, aproximadament, necessiten ajuda per menjar i ho fan a les cadires de rodes, una monitora dóna de menjar a un usuari, també s'encarrega de donar-li la medicació. Quan ha acabat dóna de menjar a un altre usuari.
Pel que fa a mi, o bé les monitores em diuen a qui va bé que li doni l'àpat o bé m'ofereixo per donar-li a un infant. Abans de començar a menjar, li anticipo la situació de manera oral i oferint-li el pitet, després li mostro el menjar,li dic que és i li apropo per tal que l'olori. Llavors sí, una vegada fet això, li començo a oferir el menjar. No tots els usuaris mengen igual, tot i que la majoria que necessiten un gran suport per fer-ho mengen triturat. El M, per exemple, obre la boca quan sap que ha de menjar i li dius pel seu nom, l'A. té dificultats per menja el postre i a vegades se li substitueix per un batut proteínic, a la R. se li ha de donar una cullerada plena i una de buida per afavorir la deglució...
Pel que fa als infants que mengen de manera autònoma, el K i el J ho fan en una tauleta petita adequada a la seva mida. Sovint en K no vol menjar, però quan se li ofereix atenció i se li busca la vessant lúdica això millora, també va molt bé oferir-li reforç positiu. Sovint ho he fet, accions com dir-li: K, què bé que estàs menjant. Ostres! Ja has menjat tot això? Va, menja aquesta part i m'avises. etc, fan que mengi millor. No sempre funciona, però menja milor quan se li ofereix atenció que quan se'l deixa menjar totalment sol. Recordem que tan sols té 6 anys! Sovint demana què hi ha al plat, encara que ja se li hagi dit. Alguna vegada li he retornat la pregunta o li he preguntat què creu que hi ha, però no ho sap, així que li torno a dir què hi ha i li ensenyo.
La M menja en una taula individual, està a una bona alçada per tal que pugui menjar autònomament, necessita que se li talli el menjar. Pel que fa a la beguda, beu amb el suport d'una canyeta i ho demana. Però cal fomentar que faci la frase, ja que tendeix a dir tan sols uns paraula: agua/zumo. Quan ho fa, li pregunto si em vol dir quelcom i què vol, llavors diu correctament la frase. També li va molt béel reforç positiu per tal de fomentar la comunicació.
Els altres dos usuaris que mengen de manera autònoma ho fan en una taula sols. La F amb el menjar triturat i l'E. amb el menjar tallat.
La llar té unes rutines molt pautades, vaig parlar-ne en un dels primers posts, per tant no em repetiré.
Volia parlar de la rutina dels àpats. La meitat dels usuaris, aproximadament, necessiten ajuda per menjar i ho fan a les cadires de rodes, una monitora dóna de menjar a un usuari, també s'encarrega de donar-li la medicació. Quan ha acabat dóna de menjar a un altre usuari.
Pel que fa a mi, o bé les monitores em diuen a qui va bé que li doni l'àpat o bé m'ofereixo per donar-li a un infant. Abans de començar a menjar, li anticipo la situació de manera oral i oferint-li el pitet, després li mostro el menjar,li dic que és i li apropo per tal que l'olori. Llavors sí, una vegada fet això, li començo a oferir el menjar. No tots els usuaris mengen igual, tot i que la majoria que necessiten un gran suport per fer-ho mengen triturat. El M, per exemple, obre la boca quan sap que ha de menjar i li dius pel seu nom, l'A. té dificultats per menja el postre i a vegades se li substitueix per un batut proteínic, a la R. se li ha de donar una cullerada plena i una de buida per afavorir la deglució...
Pel que fa als infants que mengen de manera autònoma, el K i el J ho fan en una tauleta petita adequada a la seva mida. Sovint en K no vol menjar, però quan se li ofereix atenció i se li busca la vessant lúdica això millora, també va molt bé oferir-li reforç positiu. Sovint ho he fet, accions com dir-li: K, què bé que estàs menjant. Ostres! Ja has menjat tot això? Va, menja aquesta part i m'avises. etc, fan que mengi millor. No sempre funciona, però menja milor quan se li ofereix atenció que quan se'l deixa menjar totalment sol. Recordem que tan sols té 6 anys! Sovint demana què hi ha al plat, encara que ja se li hagi dit. Alguna vegada li he retornat la pregunta o li he preguntat què creu que hi ha, però no ho sap, així que li torno a dir què hi ha i li ensenyo.
La M menja en una taula individual, està a una bona alçada per tal que pugui menjar autònomament, necessita que se li talli el menjar. Pel que fa a la beguda, beu amb el suport d'una canyeta i ho demana. Però cal fomentar que faci la frase, ja que tendeix a dir tan sols uns paraula: agua/zumo. Quan ho fa, li pregunto si em vol dir quelcom i què vol, llavors diu correctament la frase. També li va molt béel reforç positiu per tal de fomentar la comunicació.
Els altres dos usuaris que mengen de manera autònoma ho fan en una taula sols. La F amb el menjar triturat i l'E. amb el menjar tallat.
canvis posturals
Hola!
Hi ha infants que, una vegada arriben a la llar, se'ls hi fa un control postural; tant al seu llit com al sofà. Per tal de saber en quines posicions han d'estar i durant quanta estona, tenen enganxat a la paret que dóna al seu llit les fotografies amb les postures i els horaris on han d'estar així. D'aquesta manera es facilita el correcte seguiment d'aquestes pautes.
Hi ha infants que, una vegada arriben a la llar, se'ls hi fa un control postural; tant al seu llit com al sofà. Per tal de saber en quines posicions han d'estar i durant quanta estona, tenen enganxat a la paret que dóna al seu llit les fotografies amb les postures i els horaris on han d'estar així. D'aquesta manera es facilita el correcte seguiment d'aquestes pautes.
Persona de referència
Hola!
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
Primer esborrany
Hola!
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)