Bona nit K.

Hola!

Us vull parlar del K. és un nen de la llar de 6 anys, el seu germà viu al pis de baix, a la planta principal. La tutela la té la DGAIA, els avis materns se l'emporten una tarda a la setmana i algun cap de setmana al mes, la seva mare els ve a visitar un dia setmanal i se'ls endú un cap de setmana al mes.

En K, té retard mental i dèficit motriu (es desplaça amb una cadira de rodes i dins del pis amb un "correpasillos"). El seu diagnòstic és el de retard maduratiu. És un nen amb un vocabulari oral (tot i que costa entendre'l), coneix el Llenguatge de signes tot i que no l'utilitza. Li agrada molt jugar i contínuament busca l'atenció de l'adult. Sovint s'enfada quan no aconsegueix el que vol i costa dialogar amb ell.

Durant les pràctiques he intentat dedicar-li estones. A vegades venia i em pegava a la cama per tal que jugués amb ell, el que he fet ha estat preguntar-li si volia jugar, i dir-li que ho demani. No sempre, però al final ho ha fet alguns dies.

Hi havia una monitora que tenia un molt bon vincle amb ell, m'encanta veure com hi interacciona. Afavoreix la comunicació, fa participar al nen i l'implica en les diferents accions i rutines diàries, afavoreix que es relacioni amb d'altres usuaris (donant la bona nit, apropant objectes als altres...). Algun dia m'he encarregat jo de posar-lo a dormir.

Després de sopar i de prendre la medicació, hem anat al lavabo a rentar dents. Sovint, en comptes de donar-li el seu raspall li'n dono un altre com si res, i ell, a l'adonar-se em diu que no, jo li ensenyo raspalls fins que finalment li dono el seu. Algun altre dia li pregunto on està? I és ell qui m'indica on té el raspall (bé, més o menys). Primer, afavoreixo que es raspalli ell les dents i el vaig reforçant positivament. Quan ha acabat li faig una repassada.
A l'hora de posar-se el pijama, és interessant donar-li temps i afegir a l'activitat una mica de joc. Es desvesteix i es vesteix amb bastanta ajuda, però és important implicar-lo en aquesta situació. Quan se li posa una peça de roba, li vaig verbalitzant tota la situació (peces de roba, parts del cos...), li agrada molt que quan es posa una màniga/camal, quan està a punt de sortir el braç o la cama, paris un moment i diguis: On està la mà/peu? O bé: I... tatataxaaaaaaaaaaaaaan! I llavors ell treu la mà, el peu o el cap. Això ho he aprés de la monitora amb qui ja he comentat que ell té molt bon vincle. A l'enfocar aquesta situació de manera lúdica, ell hi participa amb més ganes i hi està més motivat.