Hola!
Ha arribat el moment d'extreure conclusions de les pràctiques realitzades.
Les pràctiques m'han agradat i penso que m'han enriquit tant com a futura psicopedagoga i com a persona.
He descobert la vida en una llar-residència, i he aprés quines recursos empren i com hi treballen. Penso que la llista elaborada em serà útil com a futura psicopedagoga.
El treball amb la M és el que més m'ha enriquit. Les conclusions que extrec és que al demanar-li contínuament una comunicació correcta (elaboracions de frases), ella ha interioritzat aquesta consigna i quan es comunicava amb mi ho feia correctament. Les converses que hem tingut han anat augmentant en temps i en centres d'interès. Cada vegada més, ha pres ella la iniciativa i anticipava les diferents parts de cada sessió. Li ha agradat molt el poder mirar contes de manera autònoma i el poder jugar a fer encaixos.
El fet que alguns dies se'ns afegís el K (principalment els dies que no marxava amb la família), ha ampliat la intervenció amb el foment de la comunicació entre ells. Com a detall d'aquesta comunicació, vull destacar que durant els últims dies que vaig estar a la llar,TOTS el últims dies el K anava a donar la bona nit a la M (entrant a l'habitació, dient-s'ho mútuament i donant un petó a la galta).
Bé, fins la propera!
diumenge, 29 de maig del 2011
Resultats del treball amb la M
Hola!
Després d'haver treballat amb la M, he aconseguit que quan parla amb mi utilitza frases completes i no tan sols la paraula (p e, quan vol un conte em diu Vull mirar un conte, i no tan sols Conte, com al principi de la intervenció.
Pel que fa a la mobilitat, no ha realitzat progressos, caldrà seguir treballant. Però ara té recursos i pot realitzar activitats de manera autònoma: mirar contes i fer encaixos (amb el suport del velcro. Els contes i encaixos els hi he donat per tal que pugui seguir utilitzant-los).
Després d'haver treballat amb la M, he aconseguit que quan parla amb mi utilitza frases completes i no tan sols la paraula (p e, quan vol un conte em diu Vull mirar un conte, i no tan sols Conte, com al principi de la intervenció.
Pel que fa a la mobilitat, no ha realitzat progressos, caldrà seguir treballant. Però ara té recursos i pot realitzar activitats de manera autònoma: mirar contes i fer encaixos (amb el suport del velcro. Els contes i encaixos els hi he donat per tal que pugui seguir utilitzant-los).
Recull d'estratègies
Hola!
Penjo el recull d'estratègies elaborat. Finalment, després de parlar-ho amb la tutora, vam decidir de no fer-lo molt llarg, per tal de donar rellevància al que hem trobat més important. La fundació utilitzarà aquest llistat en la formació dels monitors.
No me'n surto a penjar-ho, per tant (i després d'uns quants intents) l'enganxo a continuació( Em sap greu no poder-ho posar bé: subratllat, amb tamanys i negreta... però és que no me'n surto!):
Estratègies que afavoreixen l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris
Comunicació:
- Utilitzar el sistema de comunicació que empra cada infant: comunicació oral o comunicació amb llenguatge de signes. Si cal, acompanyar la frase de gestos del Llenguatge de signes (p.e. Si es diu d’anar a menjar, fer el signe de menjar).
- Verbalitzar les accions que es realitzen i anticipar les activitats.
- Afavorir la comunicació dels infants segons les seves capacitats.
- Potenciar situacions comunicatives funcionals
Menjar:
- Afavorir que l’usuari sigui autònom a l’hora de menjar
- Respectar el seu ritme
- Afavorir la correcta deglució amb talls de la mida que necessiti l’usuari o triturat.
- Oferir diferents textures i sabors
- Procurar que l’infant estigui en una posició correcta
- Acompanyar el gest de l’infant per tal d’afavorir que, amb el temps, ho faci sol.
Rutines:
- Realitzar les activitats diàries segons les rutines establertes.
- Afavorir l’adquisició d’hàbits
- Realitzar les rutines amb les accions seqüenciades (p.e. després de sopar, fer pipi –els que controlen esfínters-, rentar dents, posar el pijama, donar la Bona nit i apagar el llum)
Higiene:
- Afavorir el control d’esfínters en els infants que ho poden fer.
- Realitzar canvis de bolquers de manera periòdica i demanar la implicació de l’usuari
- Dutxar a l’usuari en la posició més adequada: assegut, dret o estirat.
- Demanar a l’usuari la seva col•laboració segons les seves capacitats: mullar-se la cara, aixecar el cap, girar-se, etc.
- Realitzar una correcta higiene dental implicant a l’infant sempre que sigui possible.
Interrelació:
- Fomentar la relació de l’infant amb els monitors i/o altres infants.
Afavorir situacions on es potenciï la relació amb altres infants (aniversaris, sortides...), (donant la bona nit entre ells, apropant objectes als altres...)
- Guiar converses amb dos infants alhora (amb infants que es comuniquin)
Mobilitat:
- Emprar la grua per a les mobilitzacions dels usuaris i, si no es pot, realitzar les mobilitzacions entre dues persones.
- Afavorir la col•laboració de l’usuari (demanar que es giri, que aixequi el peu...)
- Realitzar els canvis posturals necessaris en els infants que ho requereixen.
- Prioritzar la seguretat en totes les mobilitzacions.
- Afavorir el desplaçament autònom d’aquells usuaris que ho poden fer (amb caminador, “correpasillos”, pròtesis, gatejant...)
Treball en equip:
- Coordinar-se amb els diferents professionals que atenen als infants (entre els monitors, amb els mestres, amb la infermera i la físioterapeuta...)
- Realitzar reunions periòdiques per tal de posar en comú les informacions existents,
Altres:
- Anticipar les activitats
- Donar el temps necessari a cada infants i respectar el seu temps
- Demanar la col•laboració de l'usuari en les diverses tasques diàries
- Utilitzar el reforç positiu
- Seguir les normes marcades i afavorir la seva comprensió i el seu seguiment (p.e. menjar a la taula marcada amb una bona posició corporal).
Penjo el recull d'estratègies elaborat. Finalment, després de parlar-ho amb la tutora, vam decidir de no fer-lo molt llarg, per tal de donar rellevància al que hem trobat més important. La fundació utilitzarà aquest llistat en la formació dels monitors.
No me'n surto a penjar-ho, per tant (i després d'uns quants intents) l'enganxo a continuació( Em sap greu no poder-ho posar bé: subratllat, amb tamanys i negreta... però és que no me'n surto!):
Estratègies que afavoreixen l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris
Comunicació:
- Utilitzar el sistema de comunicació que empra cada infant: comunicació oral o comunicació amb llenguatge de signes. Si cal, acompanyar la frase de gestos del Llenguatge de signes (p.e. Si es diu d’anar a menjar, fer el signe de menjar).
- Verbalitzar les accions que es realitzen i anticipar les activitats.
- Afavorir la comunicació dels infants segons les seves capacitats.
- Potenciar situacions comunicatives funcionals
Menjar:
- Afavorir que l’usuari sigui autònom a l’hora de menjar
- Respectar el seu ritme
- Afavorir la correcta deglució amb talls de la mida que necessiti l’usuari o triturat.
- Oferir diferents textures i sabors
- Procurar que l’infant estigui en una posició correcta
- Acompanyar el gest de l’infant per tal d’afavorir que, amb el temps, ho faci sol.
Rutines:
- Realitzar les activitats diàries segons les rutines establertes.
- Afavorir l’adquisició d’hàbits
- Realitzar les rutines amb les accions seqüenciades (p.e. després de sopar, fer pipi –els que controlen esfínters-, rentar dents, posar el pijama, donar la Bona nit i apagar el llum)
Higiene:
- Afavorir el control d’esfínters en els infants que ho poden fer.
- Realitzar canvis de bolquers de manera periòdica i demanar la implicació de l’usuari
- Dutxar a l’usuari en la posició més adequada: assegut, dret o estirat.
- Demanar a l’usuari la seva col•laboració segons les seves capacitats: mullar-se la cara, aixecar el cap, girar-se, etc.
- Realitzar una correcta higiene dental implicant a l’infant sempre que sigui possible.
Interrelació:
- Fomentar la relació de l’infant amb els monitors i/o altres infants.
Afavorir situacions on es potenciï la relació amb altres infants (aniversaris, sortides...), (donant la bona nit entre ells, apropant objectes als altres...)
- Guiar converses amb dos infants alhora (amb infants que es comuniquin)
Mobilitat:
- Emprar la grua per a les mobilitzacions dels usuaris i, si no es pot, realitzar les mobilitzacions entre dues persones.
- Afavorir la col•laboració de l’usuari (demanar que es giri, que aixequi el peu...)
- Realitzar els canvis posturals necessaris en els infants que ho requereixen.
- Prioritzar la seguretat en totes les mobilitzacions.
- Afavorir el desplaçament autònom d’aquells usuaris que ho poden fer (amb caminador, “correpasillos”, pròtesis, gatejant...)
Treball en equip:
- Coordinar-se amb els diferents professionals que atenen als infants (entre els monitors, amb els mestres, amb la infermera i la físioterapeuta...)
- Realitzar reunions periòdiques per tal de posar en comú les informacions existents,
Altres:
- Anticipar les activitats
- Donar el temps necessari a cada infants i respectar el seu temps
- Demanar la col•laboració de l'usuari en les diverses tasques diàries
- Utilitzar el reforç positiu
- Seguir les normes marcades i afavorir la seva comprensió i el seu seguiment (p.e. menjar a la taula marcada amb una bona posició corporal).
Treball amb la M
Hola!
Finalment, he establert una breu rutina de treball amb la M
Comença amb una conversa sobre algun tema del seu interès (l'escola, la seva família, un cantant...). Després de parlar una estona, realitzem activitats que afavoreixen que mogui els braços i les mans: agafar i llençar una pilota (he realitzat l'activitat amb pilotes de diferents tamanys i textures), mirar contes (he enganxat velcro a les cantonades inferiors i ella té l'altra part del velcro a la mà), i realitzar encaixos amb peces de fusta (he substituït els dibuixos infantils per fotografies d'animals). Per acabar la sessió, cantem una estona i parlem de les activitats que hem fet.
A vegades en K. s'afegeix a la sessió, i ho aprofito per afavorir la comunicació i la seva relació.
Finalment, he establert una breu rutina de treball amb la M
Comença amb una conversa sobre algun tema del seu interès (l'escola, la seva família, un cantant...). Després de parlar una estona, realitzem activitats que afavoreixen que mogui els braços i les mans: agafar i llençar una pilota (he realitzat l'activitat amb pilotes de diferents tamanys i textures), mirar contes (he enganxat velcro a les cantonades inferiors i ella té l'altra part del velcro a la mà), i realitzar encaixos amb peces de fusta (he substituït els dibuixos infantils per fotografies d'animals). Per acabar la sessió, cantem una estona i parlem de les activitats que hem fet.
A vegades en K. s'afegeix a la sessió, i ho aprofito per afavorir la comunicació i la seva relació.
Cançons amb la M
Hola!
Finalment he trobat cançons adequades per treballar amb la M. En el seu armari té alguns CD de cantants de Pop melòdic espanyol. Li van regalar pel seu aniversari. Per fi he trobat cançons que pot cantar i que no són molt infantils!!!
Per treballar-les, com que ja les coneix, ho he fet de dues maneres. A vegades les poso en el radiocasset i afavavoreixo que les escolti i que canti alguna estrofa i, d'altres vegades, les canto amb un ritme més lent i ella s'afegeix a la cançó!
Finalment he trobat cançons adequades per treballar amb la M. En el seu armari té alguns CD de cantants de Pop melòdic espanyol. Li van regalar pel seu aniversari. Per fi he trobat cançons que pot cantar i que no són molt infantils!!!
Per treballar-les, com que ja les coneix, ho he fet de dues maneres. A vegades les poso en el radiocasset i afavavoreixo que les escolti i que canti alguna estrofa i, d'altres vegades, les canto amb un ritme més lent i ella s'afegeix a la cançó!
Anem al parc!
Hola!
Alguns dissabtes m'han demanat que vagi al parc de la urbanització; aquestes breus sortides s'han fet amb monitores i alguns infants, habitualment una monitora per infant, més el S que es desplaça de manera totalment autònoma.
Generalment m'he encarregat de la M, així li he anat oferint conversa durant el camí. La velocitat de la cadira de rodes (recordeu que la té elèctrica) és regulable, i li regulo a petició seva. Quan ve una pendent pronunciada, la M em demana que porti jo la cadira, ja que una vegada va caure i ha agafat por. Aquestes situacions van molt bé, ja que així ella pot practicar el conduir la cadira. Quan es desvia de la ruta que seguim (anar al costat de la vorera, tots junts) li comento i, si veig que li costa, li ofereixo indicacions per tal d'ajudar-la. Evito portar jo la cadira per tal que ho faci ella, tot i que a vegades ho demana.
Alguns dissabtes m'han demanat que vagi al parc de la urbanització; aquestes breus sortides s'han fet amb monitores i alguns infants, habitualment una monitora per infant, més el S que es desplaça de manera totalment autònoma.
Generalment m'he encarregat de la M, així li he anat oferint conversa durant el camí. La velocitat de la cadira de rodes (recordeu que la té elèctrica) és regulable, i li regulo a petició seva. Quan ve una pendent pronunciada, la M em demana que porti jo la cadira, ja que una vegada va caure i ha agafat por. Aquestes situacions van molt bé, ja que així ella pot practicar el conduir la cadira. Quan es desvia de la ruta que seguim (anar al costat de la vorera, tots junts) li comento i, si veig que li costa, li ofereixo indicacions per tal d'ajudar-la. Evito portar jo la cadira per tal que ho faci ella, tot i que a vegades ho demana.
Rutines: els àpats
Hola!
La llar té unes rutines molt pautades, vaig parlar-ne en un dels primers posts, per tant no em repetiré.
Volia parlar de la rutina dels àpats. La meitat dels usuaris, aproximadament, necessiten ajuda per menjar i ho fan a les cadires de rodes, una monitora dóna de menjar a un usuari, també s'encarrega de donar-li la medicació. Quan ha acabat dóna de menjar a un altre usuari.
Pel que fa a mi, o bé les monitores em diuen a qui va bé que li doni l'àpat o bé m'ofereixo per donar-li a un infant. Abans de començar a menjar, li anticipo la situació de manera oral i oferint-li el pitet, després li mostro el menjar,li dic que és i li apropo per tal que l'olori. Llavors sí, una vegada fet això, li començo a oferir el menjar. No tots els usuaris mengen igual, tot i que la majoria que necessiten un gran suport per fer-ho mengen triturat. El M, per exemple, obre la boca quan sap que ha de menjar i li dius pel seu nom, l'A. té dificultats per menja el postre i a vegades se li substitueix per un batut proteínic, a la R. se li ha de donar una cullerada plena i una de buida per afavorir la deglució...
Pel que fa als infants que mengen de manera autònoma, el K i el J ho fan en una tauleta petita adequada a la seva mida. Sovint en K no vol menjar, però quan se li ofereix atenció i se li busca la vessant lúdica això millora, també va molt bé oferir-li reforç positiu. Sovint ho he fet, accions com dir-li: K, què bé que estàs menjant. Ostres! Ja has menjat tot això? Va, menja aquesta part i m'avises. etc, fan que mengi millor. No sempre funciona, però menja milor quan se li ofereix atenció que quan se'l deixa menjar totalment sol. Recordem que tan sols té 6 anys! Sovint demana què hi ha al plat, encara que ja se li hagi dit. Alguna vegada li he retornat la pregunta o li he preguntat què creu que hi ha, però no ho sap, així que li torno a dir què hi ha i li ensenyo.
La M menja en una taula individual, està a una bona alçada per tal que pugui menjar autònomament, necessita que se li talli el menjar. Pel que fa a la beguda, beu amb el suport d'una canyeta i ho demana. Però cal fomentar que faci la frase, ja que tendeix a dir tan sols uns paraula: agua/zumo. Quan ho fa, li pregunto si em vol dir quelcom i què vol, llavors diu correctament la frase. També li va molt béel reforç positiu per tal de fomentar la comunicació.
Els altres dos usuaris que mengen de manera autònoma ho fan en una taula sols. La F amb el menjar triturat i l'E. amb el menjar tallat.
La llar té unes rutines molt pautades, vaig parlar-ne en un dels primers posts, per tant no em repetiré.
Volia parlar de la rutina dels àpats. La meitat dels usuaris, aproximadament, necessiten ajuda per menjar i ho fan a les cadires de rodes, una monitora dóna de menjar a un usuari, també s'encarrega de donar-li la medicació. Quan ha acabat dóna de menjar a un altre usuari.
Pel que fa a mi, o bé les monitores em diuen a qui va bé que li doni l'àpat o bé m'ofereixo per donar-li a un infant. Abans de començar a menjar, li anticipo la situació de manera oral i oferint-li el pitet, després li mostro el menjar,li dic que és i li apropo per tal que l'olori. Llavors sí, una vegada fet això, li començo a oferir el menjar. No tots els usuaris mengen igual, tot i que la majoria que necessiten un gran suport per fer-ho mengen triturat. El M, per exemple, obre la boca quan sap que ha de menjar i li dius pel seu nom, l'A. té dificultats per menja el postre i a vegades se li substitueix per un batut proteínic, a la R. se li ha de donar una cullerada plena i una de buida per afavorir la deglució...
Pel que fa als infants que mengen de manera autònoma, el K i el J ho fan en una tauleta petita adequada a la seva mida. Sovint en K no vol menjar, però quan se li ofereix atenció i se li busca la vessant lúdica això millora, també va molt bé oferir-li reforç positiu. Sovint ho he fet, accions com dir-li: K, què bé que estàs menjant. Ostres! Ja has menjat tot això? Va, menja aquesta part i m'avises. etc, fan que mengi millor. No sempre funciona, però menja milor quan se li ofereix atenció que quan se'l deixa menjar totalment sol. Recordem que tan sols té 6 anys! Sovint demana què hi ha al plat, encara que ja se li hagi dit. Alguna vegada li he retornat la pregunta o li he preguntat què creu que hi ha, però no ho sap, així que li torno a dir què hi ha i li ensenyo.
La M menja en una taula individual, està a una bona alçada per tal que pugui menjar autònomament, necessita que se li talli el menjar. Pel que fa a la beguda, beu amb el suport d'una canyeta i ho demana. Però cal fomentar que faci la frase, ja que tendeix a dir tan sols uns paraula: agua/zumo. Quan ho fa, li pregunto si em vol dir quelcom i què vol, llavors diu correctament la frase. També li va molt béel reforç positiu per tal de fomentar la comunicació.
Els altres dos usuaris que mengen de manera autònoma ho fan en una taula sols. La F amb el menjar triturat i l'E. amb el menjar tallat.
canvis posturals
Hola!
Hi ha infants que, una vegada arriben a la llar, se'ls hi fa un control postural; tant al seu llit com al sofà. Per tal de saber en quines posicions han d'estar i durant quanta estona, tenen enganxat a la paret que dóna al seu llit les fotografies amb les postures i els horaris on han d'estar així. D'aquesta manera es facilita el correcte seguiment d'aquestes pautes.
Hi ha infants que, una vegada arriben a la llar, se'ls hi fa un control postural; tant al seu llit com al sofà. Per tal de saber en quines posicions han d'estar i durant quanta estona, tenen enganxat a la paret que dóna al seu llit les fotografies amb les postures i els horaris on han d'estar així. D'aquesta manera es facilita el correcte seguiment d'aquestes pautes.
Persona de referència
Hola!
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
Tenim un aniversari
Hola!
A la llar també celebrem els aniversaris. Un del últims dies de les pràctiques va ser l'aniversari del J., un nen amb un grau de discapacitat molt elevat (menja per mitjà d'un botó gàstric, reacciona poc als estímuls...).
Per tal de celebrar-ho, després d'escola, a l'hora de berenar, hem posat tots els nens en cercle i al J. li han posat un barret de festa i un collaret "hawuaià", després de cantar-li Aniversari feliç han tret un pastís enorme d'en Bob Esponja, fotos i regal (un aparell que fa música quan el nen plora o es fa un soroll fort). Els infants han menjat pastís, els ha agradat molt!!! (Tot i que al final el J. es queixava i l'han posat al seu llit).
A la llar també celebrem els aniversaris. Un del últims dies de les pràctiques va ser l'aniversari del J., un nen amb un grau de discapacitat molt elevat (menja per mitjà d'un botó gàstric, reacciona poc als estímuls...).
Per tal de celebrar-ho, després d'escola, a l'hora de berenar, hem posat tots els nens en cercle i al J. li han posat un barret de festa i un collaret "hawuaià", després de cantar-li Aniversari feliç han tret un pastís enorme d'en Bob Esponja, fotos i regal (un aparell que fa música quan el nen plora o es fa un soroll fort). Els infants han menjat pastís, els ha agradat molt!!! (Tot i que al final el J. es queixava i l'han posat al seu llit).
Bona nit K.
Hola!
Us vull parlar del K. és un nen de la llar de 6 anys, el seu germà viu al pis de baix, a la planta principal. La tutela la té la DGAIA, els avis materns se l'emporten una tarda a la setmana i algun cap de setmana al mes, la seva mare els ve a visitar un dia setmanal i se'ls endú un cap de setmana al mes.
En K, té retard mental i dèficit motriu (es desplaça amb una cadira de rodes i dins del pis amb un "correpasillos"). El seu diagnòstic és el de retard maduratiu. És un nen amb un vocabulari oral (tot i que costa entendre'l), coneix el Llenguatge de signes tot i que no l'utilitza. Li agrada molt jugar i contínuament busca l'atenció de l'adult. Sovint s'enfada quan no aconsegueix el que vol i costa dialogar amb ell.
Durant les pràctiques he intentat dedicar-li estones. A vegades venia i em pegava a la cama per tal que jugués amb ell, el que he fet ha estat preguntar-li si volia jugar, i dir-li que ho demani. No sempre, però al final ho ha fet alguns dies.
Hi havia una monitora que tenia un molt bon vincle amb ell, m'encanta veure com hi interacciona. Afavoreix la comunicació, fa participar al nen i l'implica en les diferents accions i rutines diàries, afavoreix que es relacioni amb d'altres usuaris (donant la bona nit, apropant objectes als altres...). Algun dia m'he encarregat jo de posar-lo a dormir.
Després de sopar i de prendre la medicació, hem anat al lavabo a rentar dents. Sovint, en comptes de donar-li el seu raspall li'n dono un altre com si res, i ell, a l'adonar-se em diu que no, jo li ensenyo raspalls fins que finalment li dono el seu. Algun altre dia li pregunto on està? I és ell qui m'indica on té el raspall (bé, més o menys). Primer, afavoreixo que es raspalli ell les dents i el vaig reforçant positivament. Quan ha acabat li faig una repassada.
A l'hora de posar-se el pijama, és interessant donar-li temps i afegir a l'activitat una mica de joc. Es desvesteix i es vesteix amb bastanta ajuda, però és important implicar-lo en aquesta situació. Quan se li posa una peça de roba, li vaig verbalitzant tota la situació (peces de roba, parts del cos...), li agrada molt que quan es posa una màniga/camal, quan està a punt de sortir el braç o la cama, paris un moment i diguis: On està la mà/peu? O bé: I... tatataxaaaaaaaaaaaaaan! I llavors ell treu la mà, el peu o el cap. Això ho he aprés de la monitora amb qui ja he comentat que ell té molt bon vincle. A l'enfocar aquesta situació de manera lúdica, ell hi participa amb més ganes i hi està més motivat.
Us vull parlar del K. és un nen de la llar de 6 anys, el seu germà viu al pis de baix, a la planta principal. La tutela la té la DGAIA, els avis materns se l'emporten una tarda a la setmana i algun cap de setmana al mes, la seva mare els ve a visitar un dia setmanal i se'ls endú un cap de setmana al mes.
En K, té retard mental i dèficit motriu (es desplaça amb una cadira de rodes i dins del pis amb un "correpasillos"). El seu diagnòstic és el de retard maduratiu. És un nen amb un vocabulari oral (tot i que costa entendre'l), coneix el Llenguatge de signes tot i que no l'utilitza. Li agrada molt jugar i contínuament busca l'atenció de l'adult. Sovint s'enfada quan no aconsegueix el que vol i costa dialogar amb ell.
Durant les pràctiques he intentat dedicar-li estones. A vegades venia i em pegava a la cama per tal que jugués amb ell, el que he fet ha estat preguntar-li si volia jugar, i dir-li que ho demani. No sempre, però al final ho ha fet alguns dies.
Hi havia una monitora que tenia un molt bon vincle amb ell, m'encanta veure com hi interacciona. Afavoreix la comunicació, fa participar al nen i l'implica en les diferents accions i rutines diàries, afavoreix que es relacioni amb d'altres usuaris (donant la bona nit, apropant objectes als altres...). Algun dia m'he encarregat jo de posar-lo a dormir.
Després de sopar i de prendre la medicació, hem anat al lavabo a rentar dents. Sovint, en comptes de donar-li el seu raspall li'n dono un altre com si res, i ell, a l'adonar-se em diu que no, jo li ensenyo raspalls fins que finalment li dono el seu. Algun altre dia li pregunto on està? I és ell qui m'indica on té el raspall (bé, més o menys). Primer, afavoreixo que es raspalli ell les dents i el vaig reforçant positivament. Quan ha acabat li faig una repassada.
A l'hora de posar-se el pijama, és interessant donar-li temps i afegir a l'activitat una mica de joc. Es desvesteix i es vesteix amb bastanta ajuda, però és important implicar-lo en aquesta situació. Quan se li posa una peça de roba, li vaig verbalitzant tota la situació (peces de roba, parts del cos...), li agrada molt que quan es posa una màniga/camal, quan està a punt de sortir el braç o la cama, paris un moment i diguis: On està la mà/peu? O bé: I... tatataxaaaaaaaaaaaaaan! I llavors ell treu la mà, el peu o el cap. Això ho he aprés de la monitora amb qui ja he comentat que ell té molt bon vincle. A l'enfocar aquesta situació de manera lúdica, ell hi participa amb més ganes i hi està més motivat.
Primer esborrany
Hola!
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Tallers pràctics per famílies
Hola, la fundació a més d'oferir serveis residencials, ocupacionals i educatius, també realitza tallers pe r a les famílies que atenen. Durant el mes de març i abril, s'han dut a terme una sèrie de xerrades-taller pràctic a l'escola per a famílies amb infants amb pluridiscapacitat.
Els tallers han estat:
- com relacionar-nos amb els nostres fills mitjançant el massatge terapèutic.
- com potenciem l'autonomia dels nostres fills
- com ens comuniquem amb els nostres fills
- com alimentem als nostres fills: estratègies davant les dificultats de deglució.
M'ha sabut greu no poder-hi assistir, però m'han comentat que hi van anar força famílies, i que el resultat va ser molt bo.
És interessant que es realitzin xerrades i s'ofereixin espais de trobades als pares i familiars, així amés d'aprofundir en l'atenció que han de donar als seus fills, poden compartir vivències amb d'altres famílies.
Els tallers han estat:
- com relacionar-nos amb els nostres fills mitjançant el massatge terapèutic.
- com potenciem l'autonomia dels nostres fills
- com ens comuniquem amb els nostres fills
- com alimentem als nostres fills: estratègies davant les dificultats de deglució.
M'ha sabut greu no poder-hi assistir, però m'han comentat que hi van anar força famílies, i que el resultat va ser molt bo.
És interessant que es realitzin xerrades i s'ofereixin espais de trobades als pares i familiars, així amés d'aprofundir en l'atenció que han de donar als seus fills, poden compartir vivències amb d'altres famílies.
Mapes de vida
Hola,
l'A. una de les responsables de la llar, em va comentar que em mirés els mapes de vida dels infants. Els tenen al despatx de dalt, al pis on he fet les pràctiques.
Una vegada revisats, he trobat que és una molt bona idea, el tenir tota la informació rellevant de cada alumne recollida en un únic lloc.
Els mapes de vida es troben en un arxivador amb separadors per a cada infant.
En el mapa de vida de cada usuari hi apareixen: les seves dades personals, diagnòstic i grau de discapacitat, dades mèdiques, persones de referència (a l'escola, metges...), la tutela (família o DGAIA)i els permisos de visita, grau i tipus de comunicació, grau i tipus d'autonomia (què és capaç de fer sol/a, què pot fer amb ajuda, i en què és depenen), rutines diàries i medicació.
Els mapes de vida es realitzen anualment per un equip intercisciplinar: la directora de la llar (psicòloga), la coordinadora i la infermera.
l'A. una de les responsables de la llar, em va comentar que em mirés els mapes de vida dels infants. Els tenen al despatx de dalt, al pis on he fet les pràctiques.
Una vegada revisats, he trobat que és una molt bona idea, el tenir tota la informació rellevant de cada alumne recollida en un únic lloc.
Els mapes de vida es troben en un arxivador amb separadors per a cada infant.
En el mapa de vida de cada usuari hi apareixen: les seves dades personals, diagnòstic i grau de discapacitat, dades mèdiques, persones de referència (a l'escola, metges...), la tutela (família o DGAIA)i els permisos de visita, grau i tipus de comunicació, grau i tipus d'autonomia (què és capaç de fer sol/a, què pot fer amb ajuda, i en què és depenen), rutines diàries i medicació.
Els mapes de vida es realitzen anualment per un equip intercisciplinar: la directora de la llar (psicòloga), la coordinadora i la infermera.
Observacions
Hola!
Per tal d'ampliar el recull d'estratègies i recursos, a part de les entrevistes comentades en l'anterior entrada, he realitzat observacions. Algunes d'elles ja estan recollides en aquest blog (mobilitzacions, anticipar...).
Per tal de realitzar aquestes observacions, ho he fet realitzant les activitats que fan les monitores. Així, he ajudat a l'hora de menjar, a les estones d'esbarjo, a l'estona de canviar la roba del dia pel pijama i posar a dormir, als moments d'higiene donant un cop de mà amb els canvis i les dutxes... D'aquesta manera, alhora que ajudava a les monitores podia anar observant quines estratègies i recursos posaven en pràctica.
Per tal d'ampliar el recull d'estratègies i recursos, a part de les entrevistes comentades en l'anterior entrada, he realitzat observacions. Algunes d'elles ja estan recollides en aquest blog (mobilitzacions, anticipar...).
Per tal de realitzar aquestes observacions, ho he fet realitzant les activitats que fan les monitores. Així, he ajudat a l'hora de menjar, a les estones d'esbarjo, a l'estona de canviar la roba del dia pel pijama i posar a dormir, als moments d'higiene donant un cop de mà amb els canvis i les dutxes... D'aquesta manera, alhora que ajudava a les monitores podia anar observant quines estratègies i recursos posaven en pràctica.
Entrevistes
Hola!
Per tal de conèixer el perfil de professional que treballa a la llar en l'atenció directa amb els infants amb pluridiscapacitat i quines estratègies i recursos utilitzen, els hi he fet entrevistes, tal i com estava marcat en el projecte de la PAC 1. La dificultat per realitzar les entrevistes ha estat el temps, ja que, les monitores quasi no disposen de temps lliure, així que he aprofitat situacions de treball per fer-les (preparació del sopar, la última hora del vespre, en una estoneta de descans...).
En les entrevistes he realitzat preguntes per tal de respondre a qüestions com la seva formació i els coneixements que tenen per a treballar amb aquests infants, quines estratègies solen utilitzar, quins recursos coneixen, què en pensen de l'atenció que reben els usuaris. Com ja he comentat, les entrevistes s'han fet de manera informal, per tal d'interferir el mínim possible amb la seva tasca.
Pel que fa a la formació, les monitores tenen Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social, Cicle Formatiu de Grau Mig en Atenció sociosanitària o Tècnic superior en educació infantil. També hi ha una monitora amb discapacitat intel·lectual amb el curset de monitora (la seva tasca és posar rentadores i donar "un cop de mà" amb els usuaris (donar de menjar, donar conversa...). Abans d'entrar a la llar, reben una breu formació per part de la psicòloga responsable de la llar. Pel que fa al temps que hi porten treballat, aquest és divers. Hi ha qui ja porta 7 anys a la fundació, fins a una monitora que porta 4 mesos. La majoria treballen de dilluns a divendres i un cap de setmana al mes, el nombre d'hores totals depèn del contracte.
Pel que fa a les estratègies, la majoria comenta la necessitat de seguir unes rutines, tenir pautes clares (tant pel que fe als hàbits com a les normes), anticipar les activitats, donar el temps necessari a cada infants i respectar el seu temps, afavorir situacions de comunicació, demanar la col·laboració de l'usuari en les diverses tasques diàries i potenciar l'autonomia de cada nen/jove. Solen dir que les estratègies les coneixen i les apliquen en les tasques diàries, però que en entrevista és difícil concretar-les. Comenten que els agradaria tenir més temps per a dedicar a cada usuari.
Per tal de conèixer el perfil de professional que treballa a la llar en l'atenció directa amb els infants amb pluridiscapacitat i quines estratègies i recursos utilitzen, els hi he fet entrevistes, tal i com estava marcat en el projecte de la PAC 1. La dificultat per realitzar les entrevistes ha estat el temps, ja que, les monitores quasi no disposen de temps lliure, així que he aprofitat situacions de treball per fer-les (preparació del sopar, la última hora del vespre, en una estoneta de descans...).
En les entrevistes he realitzat preguntes per tal de respondre a qüestions com la seva formació i els coneixements que tenen per a treballar amb aquests infants, quines estratègies solen utilitzar, quins recursos coneixen, què en pensen de l'atenció que reben els usuaris. Com ja he comentat, les entrevistes s'han fet de manera informal, per tal d'interferir el mínim possible amb la seva tasca.
Pel que fa a la formació, les monitores tenen Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social, Cicle Formatiu de Grau Mig en Atenció sociosanitària o Tècnic superior en educació infantil. També hi ha una monitora amb discapacitat intel·lectual amb el curset de monitora (la seva tasca és posar rentadores i donar "un cop de mà" amb els usuaris (donar de menjar, donar conversa...). Abans d'entrar a la llar, reben una breu formació per part de la psicòloga responsable de la llar. Pel que fa al temps que hi porten treballat, aquest és divers. Hi ha qui ja porta 7 anys a la fundació, fins a una monitora que porta 4 mesos. La majoria treballen de dilluns a divendres i un cap de setmana al mes, el nombre d'hores totals depèn del contracte.
Pel que fa a les estratègies, la majoria comenta la necessitat de seguir unes rutines, tenir pautes clares (tant pel que fe als hàbits com a les normes), anticipar les activitats, donar el temps necessari a cada infants i respectar el seu temps, afavorir situacions de comunicació, demanar la col·laboració de l'usuari en les diverses tasques diàries i potenciar l'autonomia de cada nen/jove. Solen dir que les estratègies les coneixen i les apliquen en les tasques diàries, però que en entrevista és difícil concretar-les. Comenten que els agradaria tenir més temps per a dedicar a cada usuari.
Fase 1 pràctiques.
Hola!
Durant els dies que ha durat la primera fase del meu projecte, m'he centrat a detectar quins recursos i estratègies es duen a terme a la llar per tal d’afavorir el desenvolupament personal dels usuaris/es i que fomenten la seva autonomia en la vida diària, així com la convivència en els espais de convivència diaris. I també m'he centrat a conèixer quins coneixements tenen els treballadors/es de la llar-residència pel que fa als recursos i estratègies que utilitzen.
Per tal de fer-ho, he participat en les activitats i rutines diàries, observant quines estratègies i quins recursos utilitzen, de quina manera ho fan i quin resultats obtenen.
També he realitzar entrevistes i qüestionaris als treballadors de la llar-residència, per tal de conèixer els seus coneixements envers els recursos i estratègies que duen a terme.
Durant els dies que ha durat la primera fase del meu projecte, m'he centrat a detectar quins recursos i estratègies es duen a terme a la llar per tal d’afavorir el desenvolupament personal dels usuaris/es i que fomenten la seva autonomia en la vida diària, així com la convivència en els espais de convivència diaris. I també m'he centrat a conèixer quins coneixements tenen els treballadors/es de la llar-residència pel que fa als recursos i estratègies que utilitzen.
Per tal de fer-ho, he participat en les activitats i rutines diàries, observant quines estratègies i quins recursos utilitzen, de quina manera ho fan i quin resultats obtenen.
També he realitzar entrevistes i qüestionaris als treballadors de la llar-residència, per tal de conèixer els seus coneixements envers els recursos i estratègies que duen a terme.
Estratègies i recursos
Hola!
En alguna entrada he fet referència a les estratègies i recursos que duen a terme les monitores per tal d'afavorir l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris. Ho he fet, ja que una part del meu projecte ha estat recollir-los i llistar-los.
Però revisant, me n'adon que potser he fet curt i no les he explicat prou, i algunes ni les he mencionat.
En entrades posteriors ho aniré fent!!!
En alguna entrada he fet referència a les estratègies i recursos que duen a terme les monitores per tal d'afavorir l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris. Ho he fet, ja que una part del meu projecte ha estat recollir-los i llistar-los.
Però revisant, me n'adon que potser he fet curt i no les he explicat prou, i algunes ni les he mencionat.
En entrades posteriors ho aniré fent!!!
Joguines
Hola!
Un dels objectius plantejats amb la M. era potenciar la mobilitat dels braços i de les mans. Ja he comentat en una altra entrada la dificultat que em vaig plantejar de proposar activitats que no l'infantilitzessin, que fossin adequades a la seva edat. Doncs m'he tornat a trobar aquesta dificultat. A la llar tenen un parell de joguines que m'han agradat molt. Una és una tortuga que quan li espitges un gran botó, que hi ha a la closca, l'animal dóna voltes. L'altre, és com un con amb una espiral plena de boletes, quan espitges la part superior del con, l'espiral gira fent girar les boletes. Durant una tarda he utilitzat aquests objectes amb la M, a ella li criden molt l'atenció i es fomenta que prengui la iniciativa, que mogui els braços i les mans, es fomenta la seva relació amb els altres... Però he trobat que són molt infantils per a ella. Cal buscar una alternativa.
Un dels objectius plantejats amb la M. era potenciar la mobilitat dels braços i de les mans. Ja he comentat en una altra entrada la dificultat que em vaig plantejar de proposar activitats que no l'infantilitzessin, que fossin adequades a la seva edat. Doncs m'he tornat a trobar aquesta dificultat. A la llar tenen un parell de joguines que m'han agradat molt. Una és una tortuga que quan li espitges un gran botó, que hi ha a la closca, l'animal dóna voltes. L'altre, és com un con amb una espiral plena de boletes, quan espitges la part superior del con, l'espiral gira fent girar les boletes. Durant una tarda he utilitzat aquests objectes amb la M, a ella li criden molt l'atenció i es fomenta que prengui la iniciativa, que mogui els braços i les mans, es fomenta la seva relació amb els altres... Però he trobat que són molt infantils per a ella. Cal buscar una alternativa.
dissabte, 28 de maig del 2011
No infantilitzar
Hola!
Un dels problemes o dificultats que m'he trobat, ha estat el realitzar activitats adequades a l'edat de la M., o a l'edat d'altres usuaris quan hi he treballat.
Una tarda després de berenar, estava amb el K., un nen de sis anys. Per tal de fomentar la seva comunicació i fomentar el tenir iniciativa pròpia, cantàvem cançons que ell proposava. Jo les cantava una mica més a poc a poc del ritme habitual i ell s'afegia en alguns trossos. Les cançons eren tradicionals i molt conegudes: Les nenes maques; Sol, solet; Un pam, dos pams... De tant en tant, ho alternàvem amb jocs de falda com: Ralet, ralet; el carnisser...
La M. s'hi va afegir. Vaig pensar, què bé! Ha tingut iniciativa pròpia, expressa desitjos i els verbalitza, tindrem una situació de relació entre ells... Però també vaig pensar: ella té 12 anys, aquestes cançons i els jocs no són prou adequats per a la seva edat, però al moment no se'm van acudir alternatives. El joc de Ralet, ralet li anava força bé, ja que es treballa el tacte i el moviment dels braços i mans, al ser una activitat molt seqüenciada es poden preveure totes les accions, anticipar-s'hi... i ella podia verbalitzar la tonada amb el meu suport. Així que ho vam fer durant una estona, però tenint al cap que calia buscar activitats més adequades a la seva edat.
Un dels problemes o dificultats que m'he trobat, ha estat el realitzar activitats adequades a l'edat de la M., o a l'edat d'altres usuaris quan hi he treballat.
Una tarda després de berenar, estava amb el K., un nen de sis anys. Per tal de fomentar la seva comunicació i fomentar el tenir iniciativa pròpia, cantàvem cançons que ell proposava. Jo les cantava una mica més a poc a poc del ritme habitual i ell s'afegia en alguns trossos. Les cançons eren tradicionals i molt conegudes: Les nenes maques; Sol, solet; Un pam, dos pams... De tant en tant, ho alternàvem amb jocs de falda com: Ralet, ralet; el carnisser...
La M. s'hi va afegir. Vaig pensar, què bé! Ha tingut iniciativa pròpia, expressa desitjos i els verbalitza, tindrem una situació de relació entre ells... Però també vaig pensar: ella té 12 anys, aquestes cançons i els jocs no són prou adequats per a la seva edat, però al moment no se'm van acudir alternatives. El joc de Ralet, ralet li anava força bé, ja que es treballa el tacte i el moviment dels braços i mans, al ser una activitat molt seqüenciada es poden preveure totes les accions, anticipar-s'hi... i ella podia verbalitzar la tonada amb el meu suport. Així que ho vam fer durant una estona, però tenint al cap que calia buscar activitats més adequades a la seva edat.
dilluns, 23 de maig del 2011
Inici treball comunicatiu amb la M.
Hola!
Durant algunes tardes a l'inici de les pràctiques, vaig tenir algunes converses molt curtes amb la M. I si podia, deia la paraula en comptes de la frase per fer-se entendre. Per exemple, a l'hora de berenar deia: Zumo. Per demanar que li posessin un got de suc.
Un dia, la va telefonar el seu pare i em van demanar si podia estar-hi present i aguantar-li el telèfon. Va ser tota una experiència per a mi!!! La M. era capaç de fer frases ben fetes!!! I que s'entenien perfectament!!! Responia a preguntes tancades i obertes, feia peticions, mostrava sentiments... Vaja, tota una sorpresa!
Després de la trucada vaig plantejar-me uns objectius comunicatius. Petits objectius i que fossin realistes, ja que la meva intervenció es reduïa a unes hores setmanals. Els objectius eren fonamentalment:
- Realitzar demandes amb frase S+V+P
- Expressar desitjos/idees amb frase S+V+P
- Memoritzar i recitar cançons breus
- Participar en converses senzilles de dos o tres persones.
I em vaig proposar tenir una estona de conversa amb ella (cada dia que anés a la llar) per tal d'afavorir l'assoliment d'aquests objectius.
Durant algunes tardes a l'inici de les pràctiques, vaig tenir algunes converses molt curtes amb la M. I si podia, deia la paraula en comptes de la frase per fer-se entendre. Per exemple, a l'hora de berenar deia: Zumo. Per demanar que li posessin un got de suc.
Un dia, la va telefonar el seu pare i em van demanar si podia estar-hi present i aguantar-li el telèfon. Va ser tota una experiència per a mi!!! La M. era capaç de fer frases ben fetes!!! I que s'entenien perfectament!!! Responia a preguntes tancades i obertes, feia peticions, mostrava sentiments... Vaja, tota una sorpresa!
Després de la trucada vaig plantejar-me uns objectius comunicatius. Petits objectius i que fossin realistes, ja que la meva intervenció es reduïa a unes hores setmanals. Els objectius eren fonamentalment:
- Realitzar demandes amb frase S+V+P
- Expressar desitjos/idees amb frase S+V+P
- Memoritzar i recitar cançons breus
- Participar en converses senzilles de dos o tres persones.
I em vaig proposar tenir una estona de conversa amb ella (cada dia que anés a la llar) per tal d'afavorir l'assoliment d'aquests objectius.
dijous, 19 de maig del 2011
Inici del treball amb la M.
Hola!
Els primers dies de pràctiques em van servir per començar a conèixer els usuaris, les rutines diàries, etc.
Una part del meu projecte s'ha centrat en el treball amb M., obviaré posar el seu diagnòstic mèdic per qüestions de confidencialitat; però parlaré d'ella i del treball intentant no trencar dita confidencialitat.
Pel que fa a la comunicació, la M., és capaç d'elaborar frases senzilles S+V+P, té dificultats en alguns fonemes i compren bé el català i el castellà. És capaç de reconèixer el seu nom escrit i de dir algunes de les lletres que conté, sap comptar fins al número 6. Pel que fa a la motricitat, es desplaça amb cadira de rodes (amb ajuda o de manera autònoma, ja que és elèctrica), té molt poca mobilitat a les extremitats inferiors, és capaç de moure els braços, tot i que amb dificultats. Amb la mà dreta dirigeix el comandament de la cadira; també pot agafar objectes que estiguin al seu abast. Menja de manera autònoma sempre i quan tingui el menjar tallat, per beure, demana ajuda i beu amb el suport d'una canya, o a glops amb més compte.
La M. se sol mostrar alegre i afable amb la gent que coneix, li agrada saber què passa al seu voltant.
Els primers dies de pràctiques em van servir per començar a conèixer els usuaris, les rutines diàries, etc.
Una part del meu projecte s'ha centrat en el treball amb M., obviaré posar el seu diagnòstic mèdic per qüestions de confidencialitat; però parlaré d'ella i del treball intentant no trencar dita confidencialitat.
Pel que fa a la comunicació, la M., és capaç d'elaborar frases senzilles S+V+P, té dificultats en alguns fonemes i compren bé el català i el castellà. És capaç de reconèixer el seu nom escrit i de dir algunes de les lletres que conté, sap comptar fins al número 6. Pel que fa a la motricitat, es desplaça amb cadira de rodes (amb ajuda o de manera autònoma, ja que és elèctrica), té molt poca mobilitat a les extremitats inferiors, és capaç de moure els braços, tot i que amb dificultats. Amb la mà dreta dirigeix el comandament de la cadira; també pot agafar objectes que estiguin al seu abast. Menja de manera autònoma sempre i quan tingui el menjar tallat, per beure, demana ajuda i beu amb el suport d'una canya, o a glops amb més compte.
La M. se sol mostrar alegre i afable amb la gent que coneix, li agrada saber què passa al seu voltant.
dilluns, 16 de maig del 2011
Dos projectes
Hola!
Durant les meves pràctiques he realitzat dos projectes de manera paral·lela.
El primer, ha estat recollir les estratègies i recursos que les monitores utilitzaven per afavorir l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris.
L'altre projecte, ha consistit en una intervenció amb una usuària de la llar, proposant i duent a terme activitats per a fomentar la comunicació i la psicomotricitat de les extremitats superiors.
Durant les meves pràctiques he realitzat dos projectes de manera paral·lela.
El primer, ha estat recollir les estratègies i recursos que les monitores utilitzaven per afavorir l’autonomia i la integració dels usuaris en els espais de convivència diaris.
L'altre projecte, ha consistit en una intervenció amb una usuària de la llar, proposant i duent a terme activitats per a fomentar la comunicació i la psicomotricitat de les extremitats superiors.
diumenge, 8 de maig del 2011
Les meves experiències durant les pràctiques
Bé, de moment he anat comentat aspectes que he considerat importants de les pràctiques. En les següents entrades també intentaré explicar quin és el meu paper, què faig durant les pràctiques!
dijous, 21 d’abril del 2011
Anticipar
Anticipar, anticipar, anticipar...
Aquesta és una màxima vital! És important ANTICIPAR totes les activitats que fem als infants amb pluridiscapacitat.
Explicar què farem o què es farà abans de fer-ho, i cal dir-ho tant oralment com amb signes (del llenguatge de Signes), i si podem, facilitar als infants altres elements que els permetin saber què passarà: donar el pitet perquè el toquin, ensenyar el plat i que l'olorin (alhora que diem que van a menjar i diem què menjaran), donar una pinta abans de pentinar, donar la roba abans de vestir, mullar una mà (per exemple) abans de començar la dutxa...
D'aquesta manera facilitem que l'infant sàpiga que passarà, s'hi pugui anticipar i preparar-se.
Aquesta és una màxima vital! És important ANTICIPAR totes les activitats que fem als infants amb pluridiscapacitat.
Explicar què farem o què es farà abans de fer-ho, i cal dir-ho tant oralment com amb signes (del llenguatge de Signes), i si podem, facilitar als infants altres elements que els permetin saber què passarà: donar el pitet perquè el toquin, ensenyar el plat i que l'olorin (alhora que diem que van a menjar i diem què menjaran), donar una pinta abans de pentinar, donar la roba abans de vestir, mullar una mà (per exemple) abans de començar la dutxa...
D'aquesta manera facilitem que l'infant sàpiga que passarà, s'hi pugui anticipar i preparar-se.
dilluns, 18 d’abril del 2011
Mi pie izquierdo
Una monitora de la llar m'ha recomanat la pel·lícula "Mi pie izquierdo", és una bona peli.
Està basada en fets reals i va guanyar 2 Oscars. Parla de Christy Brown, una persona que tenia paràlisis cerebral. Tenia un bon control sobre la mobilitat del seu peru esquerre. Amb la seva força de voluntat i el suport de la seva mare, aconsegueix relacionar-se amb els altres, escriure (va escriure una autobiografia)i pintar.
Si teniu una estona, mireu-la!
Està basada en fets reals i va guanyar 2 Oscars. Parla de Christy Brown, una persona que tenia paràlisis cerebral. Tenia un bon control sobre la mobilitat del seu peru esquerre. Amb la seva força de voluntat i el suport de la seva mare, aconsegueix relacionar-se amb els altres, escriure (va escriure una autobiografia)i pintar.
Si teniu una estona, mireu-la!
La medicació
Tots els infants de la llar prenen medicació diàriament.
Tenen un bon sistema muntat: a la cuina (fora de l'abast dels nens) tenen una caixa amb blisters personalitzats que els hi prepara una farmàcia de la rodalia, en el blíster hi ha la medicació preparada per a cada presa (matí, migdia, tarda i nit) per cada dia de la setmana. Si en alguna presa l'infant no pren medicació, aquell espai està buit. Dalt el blíster, hi ha marcada la medicació que no hi és (xarops, gotes...); la guia d'aquesta medicació està enganxat a l'armari amb el nom de cada infant i la seva medicació.
La persona que dóna el menjar a cada infant (esmorzar, dinar, berenar o sopar), és el responsable d'administrar-li la medicació. Quan jo dono el menjar a algun nen, demano ajuda a alguna monitora per a la medicació. A l'acabar cada torn, registren la medicació donada a cada infant i qui li ha administrat.
Tenen un bon sistema muntat: a la cuina (fora de l'abast dels nens) tenen una caixa amb blisters personalitzats que els hi prepara una farmàcia de la rodalia, en el blíster hi ha la medicació preparada per a cada presa (matí, migdia, tarda i nit) per cada dia de la setmana. Si en alguna presa l'infant no pren medicació, aquell espai està buit. Dalt el blíster, hi ha marcada la medicació que no hi és (xarops, gotes...); la guia d'aquesta medicació està enganxat a l'armari amb el nom de cada infant i la seva medicació.
La persona que dóna el menjar a cada infant (esmorzar, dinar, berenar o sopar), és el responsable d'administrar-li la medicació. Quan jo dono el menjar a algun nen, demano ajuda a alguna monitora per a la medicació. A l'acabar cada torn, registren la medicació donada a cada infant i qui li ha administrat.
Mi hermanito de la luna
Hola!
Hi ha un vídeo preciós a http://fundacionorange.es/comunicados/2008/petitfrere.asp
Un pare ha fet un curt sobre el seu fill amb autisme, la germana gran (d'uns 4 anys) explica com és el seu germà des de la innocència de la infància, explicant el dia a dia, les dificultats, com si vol comunicar...
Un vídeo preciós!
Hi ha un vídeo preciós a http://fundacionorange.es/comunicados/2008/petitfrere.asp
Un pare ha fet un curt sobre el seu fill amb autisme, la germana gran (d'uns 4 anys) explica com és el seu germà des de la innocència de la infància, explicant el dia a dia, les dificultats, com si vol comunicar...
Un vídeo preciós!
dilluns, 11 d’abril del 2011
Vida diària
Hola!
Al centre de pràctiques hi vaig dos dies: dijous i dissabte. Així puc observar les diferents rutines que hi ha en la vida diària. A més, durant una setmana hi he anat totes les tardes laborables. Les rutines dels dies d'escola estan força marcades i són:
- Llevar-se, esmorzar i marxar cap a escola.
- Tornar a la llar i berenar.
- A la tarda hi ha diferents activitats de lleure: mirar la TV, escoltar música... Dimecres ve un terapeuta i la majoria d'usuaris fan musicoteràpia. Dimarts i dijous sol venir la fisioterapeuta. I alguns infants passen alguna tarda amb la família.
- Sopar, rentar dents i a dormir.
El cap de setmana la rutina varia una mica. Alguns usuaris passen el cap de setmana amb la família (tot sencer o algun dia, a vegades hi van un cap de setmana al mes).
Els que es queden a la llar segueixen bastant la rutina dels dies de diari però, depenent del dia que faci, es decideix fer una activitat exterior o altra. A vegades és un passeig pels voltant de la casa, o estar al jardí, o fer una petita excursió a algun lloc a prop de la casa. Si fa mal dia, es fan activitats al pis com: mirar una pel·lícula, massatges, escoltar contes...
Quan vingui el bon temps, s'aprofitarà que al jardí hi ha una piscina adaptada. Si arriba per una rampa, la fondària de la piscina no cobreix, ja que la part més fonda arriba a la cintura.
Al centre de pràctiques hi vaig dos dies: dijous i dissabte. Així puc observar les diferents rutines que hi ha en la vida diària. A més, durant una setmana hi he anat totes les tardes laborables. Les rutines dels dies d'escola estan força marcades i són:
- Llevar-se, esmorzar i marxar cap a escola.
- Tornar a la llar i berenar.
- A la tarda hi ha diferents activitats de lleure: mirar la TV, escoltar música... Dimecres ve un terapeuta i la majoria d'usuaris fan musicoteràpia. Dimarts i dijous sol venir la fisioterapeuta. I alguns infants passen alguna tarda amb la família.
- Sopar, rentar dents i a dormir.
El cap de setmana la rutina varia una mica. Alguns usuaris passen el cap de setmana amb la família (tot sencer o algun dia, a vegades hi van un cap de setmana al mes).
Els que es queden a la llar segueixen bastant la rutina dels dies de diari però, depenent del dia que faci, es decideix fer una activitat exterior o altra. A vegades és un passeig pels voltant de la casa, o estar al jardí, o fer una petita excursió a algun lloc a prop de la casa. Si fa mal dia, es fan activitats al pis com: mirar una pel·lícula, massatges, escoltar contes...
Quan vingui el bon temps, s'aprofitarà que al jardí hi ha una piscina adaptada. Si arriba per una rampa, la fondària de la piscina no cobreix, ja que la part més fonda arriba a la cintura.
dijous, 7 d’abril del 2011
Mobilitzacions
Hola!
En el Centre, sovint s'han de fer mobilitzacions (passar un nen de la cadira de rodes al llit, o a la camilla de la dutxa, o al sofà, o...). La llar disposa d'una grua per tal de fer els canvis amb seguretat, tant per l'infant com per les monitores. Per a la M. sempre s'utilitza la grua. Amb els altres, a vegades es fa entre dues persones; tot i que la fisio ha comentat que l'ús de la grua s'haurà de fer extensiu a tots els infants que ho requereixin. Per sort, alguns dels llits ho permeten i es podrà fer bé el canvi.
En el Centre, sovint s'han de fer mobilitzacions (passar un nen de la cadira de rodes al llit, o a la camilla de la dutxa, o al sofà, o...). La llar disposa d'una grua per tal de fer els canvis amb seguretat, tant per l'infant com per les monitores. Per a la M. sempre s'utilitza la grua. Amb els altres, a vegades es fa entre dues persones; tot i que la fisio ha comentat que l'ús de la grua s'haurà de fer extensiu a tots els infants que ho requereixin. Per sort, alguns dels llits ho permeten i es podrà fer bé el canvi.
dimarts, 29 de març del 2011
Començant el blog...
Bé, estic en la recta final de la carrera (espero) i aquest semestre faig el Pràcticum 1.
El realitzo en una llar-residència per a infants i adolescents amb pluridiscapacitat.
El projecte que realitzaré serà realitzar un recull d'estratègies i recursos que afavoreixen el desenvolupament dels usuaris/es i que fomenten la vida comunitària. Per a fer-ho realitzaré observacions, entrevistes... També realitzaré un treball més específic amb una noia, el treball se centrarà en proporcionar-li situacions de comunicació i activitats per treballar la psicomotricitat de les extremitats superiors.
Poc a poc aniré penjant les experiències, l'avanç del projecte, llibres... I tot allò que m'ajudi a aprendre com a futura psicopedagoga.
Nanit!
El realitzo en una llar-residència per a infants i adolescents amb pluridiscapacitat.
El projecte que realitzaré serà realitzar un recull d'estratègies i recursos que afavoreixen el desenvolupament dels usuaris/es i que fomenten la vida comunitària. Per a fer-ho realitzaré observacions, entrevistes... També realitzaré un treball més específic amb una noia, el treball se centrarà en proporcionar-li situacions de comunicació i activitats per treballar la psicomotricitat de les extremitats superiors.
Poc a poc aniré penjant les experiències, l'avanç del projecte, llibres... I tot allò que m'ajudi a aprendre com a futura psicopedagoga.
Nanit!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)