Hola!
Hi ha infants que, una vegada arriben a la llar, se'ls hi fa un control postural; tant al seu llit com al sofà. Per tal de saber en quines posicions han d'estar i durant quanta estona, tenen enganxat a la paret que dóna al seu llit les fotografies amb les postures i els horaris on han d'estar així. D'aquesta manera es facilita el correcte seguiment d'aquestes pautes.
diumenge, 29 de maig del 2011
Persona de referència
Hola!
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
A la llar, cada monitora és la persona de referència d'un o dos infants. La seva funció és vetllar per tal que l'infant tingui tot el que necessita (roba, controlar les visites mèdiques, etc.).
D'aquesta manera, s'asseguren que tots els infants estiguin ben atesos.
Tenim un aniversari
Hola!
A la llar també celebrem els aniversaris. Un del últims dies de les pràctiques va ser l'aniversari del J., un nen amb un grau de discapacitat molt elevat (menja per mitjà d'un botó gàstric, reacciona poc als estímuls...).
Per tal de celebrar-ho, després d'escola, a l'hora de berenar, hem posat tots els nens en cercle i al J. li han posat un barret de festa i un collaret "hawuaià", després de cantar-li Aniversari feliç han tret un pastís enorme d'en Bob Esponja, fotos i regal (un aparell que fa música quan el nen plora o es fa un soroll fort). Els infants han menjat pastís, els ha agradat molt!!! (Tot i que al final el J. es queixava i l'han posat al seu llit).
A la llar també celebrem els aniversaris. Un del últims dies de les pràctiques va ser l'aniversari del J., un nen amb un grau de discapacitat molt elevat (menja per mitjà d'un botó gàstric, reacciona poc als estímuls...).
Per tal de celebrar-ho, després d'escola, a l'hora de berenar, hem posat tots els nens en cercle i al J. li han posat un barret de festa i un collaret "hawuaià", després de cantar-li Aniversari feliç han tret un pastís enorme d'en Bob Esponja, fotos i regal (un aparell que fa música quan el nen plora o es fa un soroll fort). Els infants han menjat pastís, els ha agradat molt!!! (Tot i que al final el J. es queixava i l'han posat al seu llit).
Bona nit K.
Hola!
Us vull parlar del K. és un nen de la llar de 6 anys, el seu germà viu al pis de baix, a la planta principal. La tutela la té la DGAIA, els avis materns se l'emporten una tarda a la setmana i algun cap de setmana al mes, la seva mare els ve a visitar un dia setmanal i se'ls endú un cap de setmana al mes.
En K, té retard mental i dèficit motriu (es desplaça amb una cadira de rodes i dins del pis amb un "correpasillos"). El seu diagnòstic és el de retard maduratiu. És un nen amb un vocabulari oral (tot i que costa entendre'l), coneix el Llenguatge de signes tot i que no l'utilitza. Li agrada molt jugar i contínuament busca l'atenció de l'adult. Sovint s'enfada quan no aconsegueix el que vol i costa dialogar amb ell.
Durant les pràctiques he intentat dedicar-li estones. A vegades venia i em pegava a la cama per tal que jugués amb ell, el que he fet ha estat preguntar-li si volia jugar, i dir-li que ho demani. No sempre, però al final ho ha fet alguns dies.
Hi havia una monitora que tenia un molt bon vincle amb ell, m'encanta veure com hi interacciona. Afavoreix la comunicació, fa participar al nen i l'implica en les diferents accions i rutines diàries, afavoreix que es relacioni amb d'altres usuaris (donant la bona nit, apropant objectes als altres...). Algun dia m'he encarregat jo de posar-lo a dormir.
Després de sopar i de prendre la medicació, hem anat al lavabo a rentar dents. Sovint, en comptes de donar-li el seu raspall li'n dono un altre com si res, i ell, a l'adonar-se em diu que no, jo li ensenyo raspalls fins que finalment li dono el seu. Algun altre dia li pregunto on està? I és ell qui m'indica on té el raspall (bé, més o menys). Primer, afavoreixo que es raspalli ell les dents i el vaig reforçant positivament. Quan ha acabat li faig una repassada.
A l'hora de posar-se el pijama, és interessant donar-li temps i afegir a l'activitat una mica de joc. Es desvesteix i es vesteix amb bastanta ajuda, però és important implicar-lo en aquesta situació. Quan se li posa una peça de roba, li vaig verbalitzant tota la situació (peces de roba, parts del cos...), li agrada molt que quan es posa una màniga/camal, quan està a punt de sortir el braç o la cama, paris un moment i diguis: On està la mà/peu? O bé: I... tatataxaaaaaaaaaaaaaan! I llavors ell treu la mà, el peu o el cap. Això ho he aprés de la monitora amb qui ja he comentat que ell té molt bon vincle. A l'enfocar aquesta situació de manera lúdica, ell hi participa amb més ganes i hi està més motivat.
Us vull parlar del K. és un nen de la llar de 6 anys, el seu germà viu al pis de baix, a la planta principal. La tutela la té la DGAIA, els avis materns se l'emporten una tarda a la setmana i algun cap de setmana al mes, la seva mare els ve a visitar un dia setmanal i se'ls endú un cap de setmana al mes.
En K, té retard mental i dèficit motriu (es desplaça amb una cadira de rodes i dins del pis amb un "correpasillos"). El seu diagnòstic és el de retard maduratiu. És un nen amb un vocabulari oral (tot i que costa entendre'l), coneix el Llenguatge de signes tot i que no l'utilitza. Li agrada molt jugar i contínuament busca l'atenció de l'adult. Sovint s'enfada quan no aconsegueix el que vol i costa dialogar amb ell.
Durant les pràctiques he intentat dedicar-li estones. A vegades venia i em pegava a la cama per tal que jugués amb ell, el que he fet ha estat preguntar-li si volia jugar, i dir-li que ho demani. No sempre, però al final ho ha fet alguns dies.
Hi havia una monitora que tenia un molt bon vincle amb ell, m'encanta veure com hi interacciona. Afavoreix la comunicació, fa participar al nen i l'implica en les diferents accions i rutines diàries, afavoreix que es relacioni amb d'altres usuaris (donant la bona nit, apropant objectes als altres...). Algun dia m'he encarregat jo de posar-lo a dormir.
Després de sopar i de prendre la medicació, hem anat al lavabo a rentar dents. Sovint, en comptes de donar-li el seu raspall li'n dono un altre com si res, i ell, a l'adonar-se em diu que no, jo li ensenyo raspalls fins que finalment li dono el seu. Algun altre dia li pregunto on està? I és ell qui m'indica on té el raspall (bé, més o menys). Primer, afavoreixo que es raspalli ell les dents i el vaig reforçant positivament. Quan ha acabat li faig una repassada.
A l'hora de posar-se el pijama, és interessant donar-li temps i afegir a l'activitat una mica de joc. Es desvesteix i es vesteix amb bastanta ajuda, però és important implicar-lo en aquesta situació. Quan se li posa una peça de roba, li vaig verbalitzant tota la situació (peces de roba, parts del cos...), li agrada molt que quan es posa una màniga/camal, quan està a punt de sortir el braç o la cama, paris un moment i diguis: On està la mà/peu? O bé: I... tatataxaaaaaaaaaaaaaan! I llavors ell treu la mà, el peu o el cap. Això ho he aprés de la monitora amb qui ja he comentat que ell té molt bon vincle. A l'enfocar aquesta situació de manera lúdica, ell hi participa amb més ganes i hi està més motivat.
Primer esborrany
Hola!
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Durant la segona fase del projecte de pràctiques he realitzat un breu esborrany de les estratègies i recursos emprats per part de les monitores. Els estic classificant segons una temàtica: en la comunicació, el menjar, les rutines, la higiene, la interrelació, la mobilitat i el foment de l'autonomia.
Parlant amb la meva tutora de pràctiques, m'ha fet notar que el punt de foment de l'autonomia està present en tots els altres aspectes. I es veritat, per exemple, si a l'hora de menjar estàs afavorint que un nen mengi sol, també estàs treballant una part de la seva autonomia. Així que he decidit integrar aquest punt dintre dels altres.
Tallers pràctics per famílies
Hola, la fundació a més d'oferir serveis residencials, ocupacionals i educatius, també realitza tallers pe r a les famílies que atenen. Durant el mes de març i abril, s'han dut a terme una sèrie de xerrades-taller pràctic a l'escola per a famílies amb infants amb pluridiscapacitat.
Els tallers han estat:
- com relacionar-nos amb els nostres fills mitjançant el massatge terapèutic.
- com potenciem l'autonomia dels nostres fills
- com ens comuniquem amb els nostres fills
- com alimentem als nostres fills: estratègies davant les dificultats de deglució.
M'ha sabut greu no poder-hi assistir, però m'han comentat que hi van anar força famílies, i que el resultat va ser molt bo.
És interessant que es realitzin xerrades i s'ofereixin espais de trobades als pares i familiars, així amés d'aprofundir en l'atenció que han de donar als seus fills, poden compartir vivències amb d'altres famílies.
Els tallers han estat:
- com relacionar-nos amb els nostres fills mitjançant el massatge terapèutic.
- com potenciem l'autonomia dels nostres fills
- com ens comuniquem amb els nostres fills
- com alimentem als nostres fills: estratègies davant les dificultats de deglució.
M'ha sabut greu no poder-hi assistir, però m'han comentat que hi van anar força famílies, i que el resultat va ser molt bo.
És interessant que es realitzin xerrades i s'ofereixin espais de trobades als pares i familiars, així amés d'aprofundir en l'atenció que han de donar als seus fills, poden compartir vivències amb d'altres famílies.
Mapes de vida
Hola,
l'A. una de les responsables de la llar, em va comentar que em mirés els mapes de vida dels infants. Els tenen al despatx de dalt, al pis on he fet les pràctiques.
Una vegada revisats, he trobat que és una molt bona idea, el tenir tota la informació rellevant de cada alumne recollida en un únic lloc.
Els mapes de vida es troben en un arxivador amb separadors per a cada infant.
En el mapa de vida de cada usuari hi apareixen: les seves dades personals, diagnòstic i grau de discapacitat, dades mèdiques, persones de referència (a l'escola, metges...), la tutela (família o DGAIA)i els permisos de visita, grau i tipus de comunicació, grau i tipus d'autonomia (què és capaç de fer sol/a, què pot fer amb ajuda, i en què és depenen), rutines diàries i medicació.
Els mapes de vida es realitzen anualment per un equip intercisciplinar: la directora de la llar (psicòloga), la coordinadora i la infermera.
l'A. una de les responsables de la llar, em va comentar que em mirés els mapes de vida dels infants. Els tenen al despatx de dalt, al pis on he fet les pràctiques.
Una vegada revisats, he trobat que és una molt bona idea, el tenir tota la informació rellevant de cada alumne recollida en un únic lloc.
Els mapes de vida es troben en un arxivador amb separadors per a cada infant.
En el mapa de vida de cada usuari hi apareixen: les seves dades personals, diagnòstic i grau de discapacitat, dades mèdiques, persones de referència (a l'escola, metges...), la tutela (família o DGAIA)i els permisos de visita, grau i tipus de comunicació, grau i tipus d'autonomia (què és capaç de fer sol/a, què pot fer amb ajuda, i en què és depenen), rutines diàries i medicació.
Els mapes de vida es realitzen anualment per un equip intercisciplinar: la directora de la llar (psicòloga), la coordinadora i la infermera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)